dimarts, 11 de maig del 2010

MIquel Martí i Pol i Lluís Llach - Ara mateix

(cercant la versió íntegra... de moment, aquí teniu els primers 7 minuts musicats!)



Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.
(...)

(Del llibre
L’àmbit de tots els àmbits)

Pepet i Marieta - La Pelu


ladies, ni cas de l'ús de les preposicions, menys encara dels apòstrofs ni articles... però no em negareu que dóna energia per començar el dia!


T'aixeques maleint un cop més que no arribes a fi de mes. Te'n vas en lo metro a currar i's torna a destorbar. Arribes a la faena tard i'l jefe ia t'està esperant en la carta de despido a la mà i un boli pa firmar. Tan de bo la vida fos com uns cabells destenyits i en quatre cops de tisora m'alliberés dels neguits De moment me'n vaig a la pelu pa rapar-me les tristeses, pentinar-me les idees i tenyir-me d'alegria totes les penes. Malviure com un bonament pot no's un somni de vida, però encara'm fa molt menos goig viure d'una mentida. Tinc molt clar que la millor medecina és fotre-li bona cara a la vida i enviar tots los malrollos a cagar a la via. Tan de bo pogués canviar de vida com canvio de look i en un monyo al mig del cap li tragués tot lo suc De moment me'n vaig a la pelu pa rapar-me les tristeses, pentinar-me les idees i tenyir-me d'alegria totes les penes.

dilluns, 3 de maig del 2010

Juanjo Sáez & co - Arròs Covat


De ben segur que ja ho coneixeu. Es tracta de la primera temporada d'aquesta d'Arròs Covat, una sèrie d'animació de Televisió de Catalunya. Capítols de 10 minuts. Es poden veure en línia o a l'IPod descarregant el podcast de ITunes.
Petites racions d'humor àcid i políticament incorrecte. Totalment recomanable.
I totalment recomanables, també, els llibres de l'autor Juanjo Sáez, in Spanish (e-books a 4 euros!).

Anna Roig i L'ombre de ton chien - Corro sota la pluja


Diuen que la primavera ha marxat uns dies de vacances. Aprofiteu per corre sota la pluja, un d'aquells petits plaers de la vida!


i un cop a casa, dutxa, cafè, i uns quants exercicis de pronoms!

:)


Adrià Puntí - Muriel





MURIEL
No fou per desídia, un exili ben concertat,
homicidi, incontinències en primer grau.
Catequesi amb sorna, un neòfit practicant,
saps prendre el pèl, saps el que vols, saps el que et fas.
Sense rancúnia, sense encomanar-te els mals,
sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu.
Confessionaris, somnis de bastage,
clues, cloïses, llagues al coll.
Muriel
Un violí d'alt càrrec, car,
nyigui-nyogui en voga, rovellat, ei,
tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem el vals dels morts.
Un parricidi en voga, comptes més que bruts,
beneficis tots més rentables al 100%. Becaris.
Falses promeses clues, sofregits bastards,
tot per a tu, tot teu, un bon sou.
Comptes de velles, sense cap regla de tres,
subsidiaris, totes et ponen, tot et va bé,
cerebral.
Caradura, petit angelet petit,
cau la vergonya, excuses, amics pedants.
Sense rancúnia, sense encomanar-te els mals,
sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu.
Confessionaris, somnis de bastage,
clues, cloïses, llagues al coll.
Muriel
Un violí d'alt càrrec, car,
nyigui-nyogui en voga rovellat, ei
tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
tocarem el vals dels morts, junts...
Muriel

dissabte, 3 d’abril del 2010

Els amics de les arts - L'home que treballa fent de gos


atenció al minut 3.36... per a les fans ;)



L’home que treballa fent de gos

a les festes infantils

treu la pols a la disfressa.

Puja al seat panda atrotinat

que avui quasi ni s’ha engegat

i no pot mai passar de quarta.

Avui l’ha contractat

una família benestant de la ciutat

que viu a la part alta.

Para i fa 10 euros de benzina

que no en té pas per més.

I fa un vistasso a les revistes.


L‘home que treballa fent de gos

a les festes infantils

aparcar sempre li costa.

I amb el temps que fa que fa de gos

encara es posa nerviós,

truca i espera resposta.

Irromp a la festa amb un pastís

canta “cumpleaños feliz”,

i li va d’un pèl no caure.

Fa ninots amb un globus de colors

i una espasa d’Star Wars,

i un ós, i flors, i un dinosaure.


L’home que treballa fent de gos

a les festes infantils

fa un senyal a la mestressa.

Que el convida a prendre un cafetó

mentre li firma el taló

no troben tema de conversa.

Ella me l’agafa de la mà

i el porta al quarto de planxar,

ell de lluny sent la mainada.

I fan l’amor d’una forma animal

entre camises i xandalls,

mitjons, petons i americanes.

L’home que treballa fent de gos

marxa com si fos famós

mentre veu arribar el pare.

L’home que treballa fent de gos

els fa feliços a tots,

deu canalles i una mare.

L’home que treballa fent de gos

a les festes infantils

no sap pas què coi li passa,

gira els ulls cap al retrovisor,

la dona abraça aquell senyor.

Amb l’amor ell no hi té traça.


Mitjons petons i americanes,

i un ós i flors i un dinosaure...