dilluns, 29 de març del 2010

Manel-Gent normal



S’havia estat cultivant per Grècia,
i havia après que és tant important viatjar.
I jo me l’escoltava i deia: si, si, està clar.
Son pare acumulava grans riqueses, i vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
vull viure com viuen els altres,
vull fer les coses que fa la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
estic parlant de ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I assumint aquell paper, vaig dir:
bé, veurem què s’hi pot fer.


Vaig passejar-la pel mercat del barri.
Em va semblar un escenari adequat, per començar.
Vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro.
I va riure, i va dir: ai quina gràcia,
que boig estàs, ets molt divertit!
Doncs, francament, maca, no em sembla
que ningú estigui rient aquí.
Ja t’ho has pensat bé això de…
Viure com ho fan els altres,
beure les coses que beu la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-te al llit amb gent normal com jo.

Però ella no entenia res, i m’agafava del bracet!
Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs, el que és anar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.
No, tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres,
mai comprendràs com els somnis se’ns van quedant,
en riure i beure i anar tirant,
i si pots, ja saps, follar de tant en tant.


Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant,
riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts de tu,
jugant a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu...


Manel-El bròquil



No vull que tots els dies siguin de sol
Tampoc dic que tots els divendres siguin de festa
No t’exigeixo que tornis pregant-me perdó
Si plores amb llàgrimes seques parlant-me d’ella
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fa noi
Que tornessis sense dir-me on anaves
Ai Ramon, que se t’ha acabat el bròquil

Ja sé que no sóc Sant Pere, però en podríem parlar-ne, no?
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n’aprèn i jo sé que tu m’estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser
Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...

No puc demanar que l'hivern em perdoni un roser
No puc esperar que una alzina em doni peres.
No puc demanar eternitat a un ridícul mortal
Ni anar alimentant a les truges amb faves tendres
Ai Dolors, no sé què et passa, no sé què et passa
Que ja no rius les meves gràcies
Ai Ramon, ara ja no estàs per, per òsties.

Ja sé que no sóc Sant Pere, i és que no estic fet pas de cartró
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
Però dels errors se n’aprèn i jo sé que avui el teu cor és meu
Millor que et guardis tot això, per aquesta fresca
malcarada que t'embruta amb carmí.


No te'n vagis, no te'n vagis, vinga nena, no t'espantis
De dilluns a divendres tens el meu amor, deixa'm dissabte per anar a fer el pendó
Au vinga nena, no t'estiguis més i obre la porta, que aquí fa molt de fred
Jo només sóc un home penedit, au vinga nena, deixa'm tornar al teu llit.

Ja sé que no sóc Sant Pere, però en podríem parlar-ne, no?
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n’aprèn i jo sé que tu m’estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll


Ja sé que no sóc Sant Pere, i és que no estic fet pas de cartró
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n’aprèn i jo sé que tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
i a més a més duus pintallavis al coll.

Joan Miquel Oliver - Hansel i Gretel




Jo tenia una caseta, Hansel i Gretel
Ses parets de tots es colors
eren grogues i liles i de xocolates marrons

Jo tenia unes cortines, Hansel i Gretel
i na Gretel venia a sopar i volia estar amb jo
i tot això amb un esforç inhumà

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar es ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciava es coxis.

Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i me deia no t'adormis.

Pirulins i piruletes, Hansel i Gretel
i sa nit ocultava es avions
i sa lluna amb paraigues al cel despenjava neons.

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar es ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciava es coxis.

Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i me deia no t'adormis.x3

i més informació a:
Joan Miquel Oliver