MIquel Martí i Pol i Lluís Llach - Ara mateix

(cercant la versió íntegra... de moment, aquí teniu els primers 7 minuts musicats!)

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no els val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

(...)

(Del llibre L’àmbit de tots els àmbits)

Pepet i Marieta - La Pelu

ladies, ni cas de l'ús de les preposicions, menys encara dels apòstrofs ni articles... però no em negareu que dóna energia per començar el dia!

T'aixeques maleint un cop més que no arribes a fi de mes. Te'n vas en lo metro a currar i's torna a destorbar. Arribes a la faena tard i'l jefe ia t'està esperant en la carta de despido a la mà i un boli pa firmar. Tan de bo la vida fos com uns cabells destenyits i en quatre cops de tisora m'alliberés dels neguits De moment me'n vaig a la pelu pa rapar-me les tristeses, pentinar-me les idees i tenyir-me d'alegria totes les penes. Malviure com un bonament pot no's un somni de vida, però encara'm fa molt menos goig viure d'una mentida. Tinc molt clar que la millor medecina és fotre-li bona cara a la vida i enviar tots los malrollos a cagar a la via. Tan de bo pogués canviar de vida com canvio de look i en un monyo al mig del cap li tragués tot lo suc De moment me'n vaig a la pelu pa rapar-me les tristeses, pentinar-me les idees i tenyir-me d'alegria totes les penes.

Juanjo Sáez & co - Arròs Covat

De ben segur que ja ho coneixeu. Es tracta de la primera temporada d'aquesta d'Arròs Covat, una sèrie d'animació de Televisió de Catalunya. Capítols de 10 minuts. Es poden veure en línia o a l'IPod descarregant el podcast de ITunes.

Petites racions d'humor àcid i políticament incorrecte. Totalment recomanable.

I totalment recomanables, també, els llibres de l'autor Juanjo Sáez, in Spanish (e-books a 4 euros!).

Anna Roig i L'ombre de ton chien - Corro sota la pluja

Diuen que la primavera ha marxat uns dies de vacances. Aprofiteu per corre sota la pluja, un d'aquells petits plaers de la vida!

i un cop a casa, dutxa, cafè, i uns quants exercicis de pronoms!

:)

Adrià Puntí - Muriel

MURIEL
No fou per desídia, un exili ben concertat,
homicidi, incontinències en primer grau.
Catequesi amb sorna, un neòfit practicant,
saps prendre el pèl, saps el que vols, saps el que et fas.
Sense rancúnia, sense encomanar-te els mals,
sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu.
Confessionaris, somnis de bastage,
clues, cloïses, llagues al coll.

Muriel
Un violí d'alt càrrec, car,

nyigui-nyogui en voga, rovellat, ei,
tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem el vals dels morts.
Un parricidi en voga, comptes més que bruts,
beneficis tots més rentables al 100%. Becaris.
Falses promeses clues, sofregits bastards,
tot per a tu, tot teu, un bon sou.
Comptes de velles, sense cap regla de tres,
subsidiaris, totes et ponen, tot et va bé,
cerebral.
Caradura, petit angelet petit,
cau la vergonya, excuses, amics pedants.
Sense rancúnia, sense encomanar-te els mals,
sense dir-te el nom del pare, tu a lo teu, jo a lo meu.
Confessionaris, somnis de bastage,
clues, cloïses, llagues al coll.

Muriel

Un violí d'alt càrrec, car,
nyigui-nyogui en voga rovellat, ei
tocarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
ballarem el vals dels morts, tots junts, tots dos,
tocarem el vals dels morts, junts...
Muriel

Els amics de les arts - L'home que treballa fent de gos

atenció al minut 3.36... per a les fans ;)

L’home que treballa fent de gos

a les festes infantils

treu la pols a la disfressa.

Puja al seat panda atrotinat

que avui quasi ni s’ha engegat

i no pot mai passar de quarta.

Avui l’ha contractat

una família benestant de la ciutat

que viu a la part alta.

Para i fa 10 euros de benzina

que no en té pas per més.

I fa un vistasso a les revistes.

L‘home que treballa fent de gos

a les festes infantils

aparcar sempre li costa.

I amb el temps que fa que fa de gos

encara es posa nerviós,

truca i espera resposta.

Irromp a la festa amb un pastís

canta “cumpleaños feliz”,

i li va d’un pèl no caure.

Fa ninots amb un globus de colors

i una espasa d’Star Wars,

i un ós, i flors, i un dinosaure.

L’home que treballa fent de gos

a les festes infantils

fa un senyal a la mestressa.

Que el convida a prendre un cafetó

mentre li firma el taló

no troben tema de conversa.

Ella me l’agafa de la mà

i el porta al quarto de planxar,

ell de lluny sent la mainada.

I fan l’amor d’una forma animal

entre camises i xandalls,

mitjons, petons i americanes.

L’home que treballa fent de gos

marxa com si fos famós

mentre veu arribar el pare.

L’home que treballa fent de gos

els fa feliços a tots,

deu canalles i una mare.

L’home que treballa fent de gos

a les festes infantils

no sap pas què coi li passa,

gira els ulls cap al retrovisor,

la dona abraça aquell senyor.

Amb l’amor ell no hi té traça.

Mitjons petons i americanes,

i un ós i flors i un dinosaure...

Eines i recursos

Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana

Diccionari multilingüe

Conjugador de verbs

Conjugador de verbs 2

Termcat

Manel-Gent normal

S’havia estat cultivant per Grècia,
i havia après que és tant important viatjar.
I jo me l’escoltava i deia: si, si, està clar.
Son pare acumulava grans riqueses, i vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
vull viure com viuen els altres,
vull fer les coses que fa la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
estic parlant de ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I assumint aquell paper, vaig dir:
bé, veurem què s’hi pot fer.

Vaig passejar-la pel mercat del barri.
Em va semblar un escenari adequat, per començar.
Vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro.
I va riure, i va dir: ai quina gràcia,
que boig estàs, ets molt divertit!
Doncs, francament, maca, no em sembla
que ningú estigui rient aquí.
Ja t’ho has pensat bé això de…
Viure com ho fan els altres,
beure les coses que beu la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-te al llit amb gent normal com jo.

Però ella no entenia res, i m’agafava del bracet!
Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs, el que és anar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.
No, tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres,
mai comprendràs com els somnis se’ns van quedant,
en riure i beure i anar tirant,
i si pots, ja saps, follar de tant en tant.

Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant,
riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts de tu,
jugant a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu...

Manel-El bròquil

No vull que tots els dies siguin de sol

Tampoc dic que tots els divendres siguin de festa
No t’exigeixo que tornis pregant-me perdó
Si plores amb llàgrimes seques parlant-me d’ella
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fa noi
Que tornessis sense dir-me on anaves
Ai Ramon, que se t’ha acabat el bròquil

Ja sé que no sóc Sant Pere, però en podríem parlar-ne, no?
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n’aprèn i jo sé que tu m’estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser
Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...

No puc demanar que l'hivern em perdoni un roser
No puc esperar que una alzina em doni peres.
No puc demanar eternitat a un ridícul mortal
Ni anar alimentant a les truges amb faves tendres
Ai Dolors, no sé què et passa, no sé què et passa
Que ja no rius les meves gràcies
Ai Ramon, ara ja no estàs per, per òsties.

Ja sé que no sóc Sant Pere, i és que no estic fet pas de cartró
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
Però dels errors se n’aprèn i jo sé que avui el teu cor és meu
Millor que et guardis tot això, per aquesta fresca
malcarada que t'embruta amb carmí.

No te'n vagis, no te'n vagis, vinga nena, no t'espantis
De dilluns a divendres tens el meu amor, deixa'm dissabte per anar a fer el pendó
Au vinga nena, no t'estiguis més i obre la porta, que aquí fa molt de fred
Jo només sóc un home penedit, au vinga nena, deixa'm tornar al teu llit.

Ja sé que no sóc Sant Pere, però en podríem parlar-ne, no?
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n’aprèn i jo sé que tu m’estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Ja sé que no sóc Sant Pere, i és que no estic fet pas de cartró
Que no només de pa viu l’home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n’aprèn i jo sé que tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
i a més a més duus pintallavis al coll.

Joan Miquel Oliver - Hansel i Gretel

Jo tenia una caseta, Hansel i Gretel
Ses parets de tots es colors
eren grogues i liles i de xocolates marrons

Jo tenia unes cortines, Hansel i Gretel
i na Gretel venia a sopar i volia estar amb jo
i tot això amb un esforç inhumà

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar es ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciava es coxis.

Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i me deia no t'adormis.

Pirulins i piruletes, Hansel i Gretel
i sa nit ocultava es avions
i sa lluna amb paraigues al cel despenjava neons.

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar es ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciava es coxis.

Per dormir tenia un cos i dormia com un somni
somniava sempre en jo
i me deia no t'adormis.x3

i més informació a: Joan Miquel Oliver