Manel-Gent normal

S’havia estat cultivant per Grècia,
i havia après que és tant important viatjar.
I jo me l’escoltava i deia: si, si, està clar.
Son pare acumulava grans riqueses, i vaig dir:
caram, en aquest cas, si us plau, anul·li la cervesa
i posi’ns el vi car. Li va semblar genial.
Va fer un glopet, em va mirar i va dir:
vull viure com viuen els altres,
vull fer les coses que fa la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
estic parlant de ficar-me al llit amb gent normal com tu.
I assumint aquell paper, vaig dir:
bé, veurem què s’hi pot fer.

Vaig passejar-la pel mercat del barri.
Em va semblar un escenari adequat, per començar.
Vaig dir: d’acord, ara fes veure que no tens ni un duro.
I va riure, i va dir: ai quina gràcia,
que boig estàs, ets molt divertit!
Doncs, francament, maca, no em sembla
que ningú estigui rient aquí.
Ja t’ho has pensat bé això de…
Viure com ho fan els altres,
beure les coses que beu la gent normal,
dormir amb qui dormen els altres,
ficar-te al llit amb gent normal com jo.

Però ella no entenia res, i m’agafava del bracet!
Comparteix pis amb estranys, busca una feina formal,
puja al metro pels matins, ves al cine alguna nit.
Però igualment mai entendràs, el que és anar passant els anys,
esperant la solució, que s’emporti tanta por.
No, tu mai viuràs com viuen els altres,
ni patiràs com pateix la gent normal,
mai entendràs el fracàs dels altres,
mai comprendràs com els somnis se’ns van quedant,
en riure i beure i anar tirant,
i si pots, ja saps, follar de tant en tant.

Prova a cantar, si ho fan els altres,
i canta fort, si et sembla interessant,
riu a pulmó, si ho fan els altres,
però no t’estranyi, si et gires, que es riguin de tu,
que no et sorprengui si estan farts de tu,
jugant a ser com és la gent normal.

Vull dormir amb gent normal com tu...